dimecres, 12 de maig de 2010

LA CARAVANA CATALANA: TESTIMONI D´UNA TROBADA ARTISTICA ENTRE CATALANS I AMAZIGUES

Un escrit de Neus Dalmau

El fet de participar en la darrera edició de la increible “ tournée” pel Marroc de la Caravana Catalana m´ha permés compartir experiències creatives de alta volada. Felicito efusivament doncs al president de França Mediterranée Pays-Catalan, Pierre Paul Aubriche i a la presidenta de l´Acadèmie Artistique du Pays Catalan,,Aline Revol- Burgeois, impulsors d´aquesta iniciativa, car han possibilitat uns fets realment inoblidables . Agraeixo aiximateix al president de l´Associació Jeunes sans Frontières, Hicham Ouyabou, al president de l´Associació d´Estudiants de la Mediterranée, Hicham Koulli, la seva càlida acollida i la gelosa cura del nostre benestar; al doctor Mohamed Mouhib, president de la Fondation Mohamed VI, a la Fundació Orient- Occident i al Centre Tarik Ibn Zyat de Rabat, aixi com al Institut Ramon Llull, la Unesco, les Càmeres de Comerç i demés institucions i persones que han recolzat el nostre treball. Vull esmentar també als fotògrafs Hicham Elberkaoui i Redwan, al videodocumentalista Ait Baddaz Rédouanne , a la Claudia Burguel i la Montserrat d´Argelaguer.
Encara és aviat per assimilar la quantitat de informació real, és a dir vivencial, que ens emportem a casa com a bagatge. La Caravana Catalana , entesa com a experiment creatiu, ha acomplert llargament els seus objectius; ha acostat els creadors catalans a la cultura amazigue ( berber ) i viceversa , tot seguint un programa d´activitats que s´ha desplegat com un ventall molt ben escollit. Hem estat en contacte amb les esferes acadèmiques, les asistencials i les populars seguint un esportiu ritme. La dinàmica del viatge ha facilitat la escalfor humana tot gaudint de la proverbial hospitalitat marroquí i disfrutant aiximateix de la bellesa dels paisatges de l´Atlas.
Voldria remarcar el fet de la màgica compenetració que s´ha donat amb els musics compositors i etnomusicòlegs Francesc Tomàs, Pere Pau Jiménez i Shamir, així com la notable absència de la poeta Maite Barcons que a última hora i per motius de salut no ha pogut participar en el apartat de literatura. És aquesta absència la que marcarà més clarament les meves intervencions personals, car el que em pertocava en principi era representar les arts plàstiques en format exposició i projecció , però la necessitat d´expresar la paraula poética m´ha remés novament al camp de la performance, ja explorat en algunes ocasions ( sempre al voltant de la obra de Jacint Verdaguer ) en col. laboració amb artistes com Perejaume i amb institucions com l´Institut de Cultura de Barcelona o la Fundació Verdaguer. Es de remarcar en aquest aspecte el risc i els resultats aconsseguits en la fussió improvisada de la musica guinawa del grup Jodour i els épics versos de “ El pas d´Hannibal pels Pirineus “ del poema Canigo de Verdaguer. També cal recordar la alta tensió poética que es va produir entre els poetes amazigues i els exiliats subsaharians al escoltar l´original en català i la posterior traducció al francés del poema Inici de càntic en el temple, de Salvador Espriu. I els fervorosos aplaudiments dels poetes iraquís que, reunits amb un selecte grup d´escriptors i professors universitaris al Centre Tarik Ibn Zyat , van tenir la oportunitat d´ escoltar la génesi de la performance “ La Porta de Ferro “que vem fer en els actes del festival Barcelona Poesia a la Plaça del Rei de Barcelona amb el poeta Enric Casasses com a cloenda de l´Any Verdaguer. En aquesta pintura d´acció es va manifestar de forma beligerant la solidaritat de Barcelona amb la població civil de Bagdad, just en el moment en que el govern va decidir la participació d´España en la guerra del Irak i el poble de Catalunya es manifestà rotundament en contra.
Aquestes son, a grans trets, les bases d´un personal discurs que s´arrela en lo col.lectiu, concretament en el “avantguardisme racionalista “ del mestre Ramon Llull, en el romanticisme natural del poeta Jacint Verdaguer, i en el misticisme científic del filósof Lluis Maria Xirinacs . Aquests fonaments, que és podrien llegir com a tòpics si parlèssim desde un punt de vista superficial, són els eixos que estructuren la meva manera d´entendre la plàstica i la performance, que és la mateixa forma amb que que visc l´amor al meu pais i la germanor entre els éssers humans de tot el planeta. És per aixó, que a l´hora de triar un quadre per emportar- me físicament a la Caravana Catalana , vaig escollir el titulat: “ La sardana universal “ . El poema que inspira aquesta pintura és obra de l´amic personal, ex – senador per l´Entesa dels Catalans i vàries vegades candidat a premi Nobel de la Pau, Lluis Maria Xirinacs i ha estat musicat per el mestre Salvador Brotons i la Orquestra i el Cor de Joves dels Paisos Catalans. La pintura a l´oli en questió és hores d´ara a Rabat com a record imborrable del pas d´uns artistes catalans del segle XXI per terres Nordafricanes. Adjunto foto.

Neus Dalmau Coromines. Pintora, artista interdisciplinària studidalmau @telefonica.net

1 comentari:

  1. Reproposta de paràgraf per tal que hi constin tots els protagonistes:

    Voldria remarcar el fet de la màgica compenetració que s´ha donat amb els musics compositors i etnomusicòlegs Francesc Tomàs, Pere Pau Jiménez i Shamir, l'animadora de dansa Montserrat Solanich, així com la notable absència de la poeta Maite Barcons que a última hora i per motius de salut no ha pogut participar en el apartat de literatura.

    ResponElimina

de més verdes en maduren

DE MÉS VERDES EN MADUREN Les cançons més atàviques esdevenen les més actuals. En aquest concert es desgranen amb tota cura balades inèdites, tocates de muntanya, antigues contradanses. Se n’encarrega de la feina un quartet de multiinstrumentistes que fan seguir la tendror i la maduresa amb la més relaxada naturalitat Res no pot substituir l’acte natural de fer música i compartir el moment amb l’audiència. La bona química entre els intèrprets genera una màgia que s’ha de viure, i cap document audiovisual o enregistrament sonor no ho pot captar. Malgrat tot La Criatura Verda, creient que ha arribat el bon moment, finalment ha decidit produir una obra física, material, que conté com a element principal l’enregistrament sonor d’aquest repertori de concert que no es podia anomenar d'una altra manera: “De més verdes en maduren” L’enregistrament s’ha fet a la primavera de 2010 a l’estudi Sibèlius de Can Pardaler a Taradell, de mà d’en David Rosell. El disseny és de la Nirvana Jiménez i les fotos d'en Santi Plana. Aquest és el reproductor (en format MP3) Ens podeu demanar el CD per correu electrònic.